19 de gen. 2013

Seu amb mi / Come sit with me


8 comentaris:

  1. M'agrada molt aquesta imatge.
    Un B/N impecable amb un enquadrament magnífic i un gran contrast. Una història ben explicada però amb un diàleg difícil.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep. Agraeixo el teu comentari. Crec que més que una història és només una descripció. Una imatge, simplement. Potser és aquí la dificultat del diàleg..

      Elimina
  2. Minimalista pero me gusta el encuadre y la nitidez. El título dice el resto.
    Complicada de comentar Oriol...lo has puesto difícil.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradezco tu comentario sobre la nitidez, Juan Víctor, porque la foto fué tomada desde un piso 14 y a pulso. Una de esas largas y cálidas tardes de verano, cuando todos buscamos una sombra para ver desde allí pasar las horas... Me llamó la atención la composición, quizá más la primera impresión que una reflexión.

      Elimina
  3. Estic en dubte d'escriure aquest comentari, Oriol, desitjo que vegis la part positiva d'ell.

    Fixat el que diu Josep, "diàleg difícil", i Juan Victor, "Complicada de comentar", a mi em passa quelcom semblant no se exactament que dir i tampoc em transmet gaire més que el que condiciones amb el títol. Crec que l'intenció és molt bona, i el BN impecable, però en el meu parer, l'imatge com a tal no comunica ni descriu prou el que el títol vol indicar, com que de fet ha estat la teva intenció, potser per la seva descompensació, per l'uniformitat de llum,...

    En tot cas, Oriol, és simplement la meva opinió, i comentaris com aquest nomès els faig amb companys als que tinc en consideració.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs t'agraeixo molt que finalment l'hagis escrit, Moncat. Jo mateix he dubtat molt sobre la publicació d'aquesta foto, que vaig fer el passat mes de juliol, i he tingut tot aquest temps a la carpeta de les possibles. El meu dubte, i veig que era real, era si la foto seria capaç de transmetre el que em va empènyer a fer-la, aquesta sensació de tardes buides que s'escolen en un banc de la plaça...
      En qualsevol cas, i acceptant que la foto no diu el que jo volia que digués, és ara per a mi una foto estimada. Perquè m'ha ensenyat que aquest bloc és visitat per companys que no es limiten a aplaudir qualsevol cosa. Quan em dius que una foto és un nyap, ja ens entenem, m'ensenyes que em puc haver equivocat. I és quan ens adonem dels errors, quan aprenem. I també m'ensenyes que quan em dius que una foto està bé el teu comentari és sincer.
      T'agraeixo la crítica, i també la teva consideració. Són per això, els comentaris.

      Una abraçada ben forta.

      Elimina

  4. Una toma muy interesante, un picado que no desvela pero que permite imaginar la situación.
    Me gusta la distribución del espacio.

    · un abrazo

    · CR · & · LMA ·


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, ñOCO. Celebro que esta foto te haya dicho algo.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...