Antes los parques estaban repletos de estas imágenes,ahora es más difícil de contemplarlas....Excelente toma amigo.- http://visual-anjespinosa.blogspot.com.es/
M'encanta aquest contrallum amb les siluetes perfectament definides. Els jocs infantils son una font inesgotable, però s'ha de tenir un bon ull per tal de captar-ho d'aquesta manera tan magistral. Una abraçada
Tant per raons compositives, com conceptuals (5 elements en comptes de 6,) jo m'hagués carregat el grup de l'esquerra compost pel nen i el bloc vertical que sembla contenir el seu reflex (suposo). Però cada un, ho veu diferent, oi?
Vaig tenir-hi la tisora molt a prop, Ricard, perquè per una banda em donava la sensació que hi havia massa figures a l'escena. Però finalment no ho vaig fer per dues raons. La primera, perquè en retallar em quedava un gran espai buit al centre de la foto, i les figures a banda i banda em donaven una impressió molt estàtica. I la segona, perquè crec que els quatre nens ajuden a donar tensió a la imatge. El jugador que té la pilota ha superat un adversari que s'ho mira des de la dreta, i prova de trobar un forat per xutar a porteria. Hi ha el dubte de si se'n sortirà o no... Si no hi ha el porter, a l'esquerra, crec que l'escena no passa de ser un mer joc entre dos i un tercer que s'ho mira de lluny, i hi ha menys tensió.
Com tu dius, però, cadascú ho veu a la seva manera.
Moltes gràcies pel comentari. Agraeixo molt els teus suggeriments.
Sombras, siluetas, contraluces y un perfecto blanco y negro para llevarnos a un mundo casi de ficción, entrevisto apenas, pero en el que se oye el griterío de los chicos ¡mía, mía; pásala ya!. Un abrazo,
Antes los parques estaban repletos de estas imágenes,ahora es más difícil de contemplarlas....Excelente toma amigo.-
ResponEliminahttp://visual-anjespinosa.blogspot.com.es/
Muchos niños tienen ahora tantas actividades extraescolares que ni tiempo tienen de jugar...
EliminaGracias por el comentario.
Distintos juegos, distintos pasatiempos, distintas escenas y todas ellas en perfecto contraste.
ResponEliminaUna foto preciosa.
Abrazos.
Muchas gracias, Chapiniki. Y todos compartiendo un mismo espacio y tiempo... :)
EliminaAbrazos
M'encanta aquest contrallum amb les siluetes perfectament definides. Els jocs infantils son una font inesgotable, però s'ha de tenir un bon ull per tal de captar-ho d'aquesta manera tan magistral.
ResponEliminaUna abraçada
Ben cert. Pots passar-te hores mirant com juguen i fent-los fotos. Tantes, que al final resulta que alguna és fins i tot acceptable :)
EliminaMoltes gràcies!
Tant per raons compositives, com conceptuals (5 elements en comptes de 6,) jo m'hagués carregat el grup de l'esquerra compost pel nen i el bloc vertical que sembla contenir el seu reflex (suposo). Però cada un, ho veu diferent, oi?
ResponEliminaVaig tenir-hi la tisora molt a prop, Ricard, perquè per una banda em donava la sensació que hi havia massa figures a l'escena. Però finalment no ho vaig fer per dues raons. La primera, perquè en retallar em quedava un gran espai buit al centre de la foto, i les figures a banda i banda em donaven una impressió molt estàtica. I la segona, perquè crec que els quatre nens ajuden a donar tensió a la imatge. El jugador que té la pilota ha superat un adversari que s'ho mira des de la dreta, i prova de trobar un forat per xutar a porteria. Hi ha el dubte de si se'n sortirà o no... Si no hi ha el porter, a l'esquerra, crec que l'escena no passa de ser un mer joc entre dos i un tercer que s'ho mira de lluny, i hi ha menys tensió.
EliminaCom tu dius, però, cadascú ho veu a la seva manera.
Moltes gràcies pel comentari. Agraeixo molt els teus suggeriments.
Apenas unos pocos rayos de luz son suficientes para describir la escena. Bien vista y mejor fotografiada
ResponEliminaUn abrazo Oriol
Como los juegos infantiles en la plaza: es necesario apenas nada para un buen juego.
EliminaGracias, Ángel!
Un bon partit!
ResponEliminaJo de petita jugava així, al carrer de casa la iaia...
M'agrada molt el record i la foto que me'l porta...
Abraçades Oriol.
Cada vegada som menys, els que hem jugat pels carrers i les places... Els records són dolços i alegres, ben cert.
EliminaAbraçades, Remei.
Sombras, siluetas, contraluces y un perfecto blanco y negro para llevarnos a un mundo casi de ficción, entrevisto apenas, pero en el que se oye el griterío de los chicos ¡mía, mía; pásala ya!. Un abrazo,
ResponEliminaPues sí... Intenté conservar solamente lo que me pareció que era la esencia.
EliminaMuchas gracias, Miguel. Aprecio de veras tus comentarios.
M'encanta aquesta foto. Reminiscències de temps passats.
ResponEliminaSalutacions.
Sí... dels que vam tenir el plaer i el tresor de jugar a les places o els carrers.
EliminaSalut