15 de juny 2015

El petit viatger / The little traveler


18 comentaris:

  1. M'encanta aquesta mirada!
    Per cert, has coincidit en el títol amb la meva imatge del passat dijous, m'agrada molt la coincidència.
    Una abraçada Oriol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep!
      Em va passar per alt aquella foto, Josep. Molt xula. Sembla que estem connectats, amb això de trobar títols :)

      Una abraçada!

      Elimina
  2. ¡Fabulosa! ¡Que mirada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tuve mucha suerte de pillar el momento...

      Gracias, Joaquín!

      Elimina
  3. ¡Uf! La de cosas que se pueden interpretar en esa mirada tan bien captada a través de las ventanas mojadas del autobús y que tan bien has captado.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Miguel! El niño parecía contento, pero de repente puso esta cara, y tuve suerte de poderla tomar.

      Abrazos

      Elimina
  4. Quizás sin empezar a desplazarse, su viaje mental ya llevaba un tiempo de ventaja. Excelente captura.

    ResponElimina

  5. Preciosa imagen, aparte de bien resuelta. Has captado un gran momento, por esa expresión.

    Un abrazo

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, ñOCO. Tuve suerte, porque duró solamente el tiempo de un disparo :)

      Abrazos

      Elimina
  6. Un instant i una mirada que ens fa preguntes sense resposta. Molt bona imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... un no sap mai què passa per dins d'aquells caparrons...

      Gràcies, Ramon!

      Elimina
  7. Joer Oriol, me parece una imagen muy triste, con la mirada del niño, la presencia de la lluvia en los cristales, uffff, tremenda. Es como una despedida cruel, dolorosa.

    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je je... te prometo que el niño estaba contento y alegre. Lo seguía con la cámara, y de repente miró por la ventana y puso esa cara. Fue solo un instante, en el que algo triste le devió pasar por la cabeza. Miré en la dirección a la que miraba, pero no vi nada fuera de lo normal... Al cabo de un momento volvía a sonreir.

      Abrazos, Enrique!

      Elimina
  8. Fantàstica Oriol, una imatge que diu molt... enhorabona!!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  9. Sembla que no volia anar-hi,... però t'hi fiquen i no tens res a fer.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per als petits, desitjos i pors es barregen d'una manera que de vegades és difícil d'entendre...

      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...