27 de jul. 2015

No wifi, no conversa / No wifi, no chat


10 comentaris:

  1. Con tu inconfundible estilo de tratar el blanco y negro nos presentas una muy interesante fotografía de crítica social que pone de manifiesto la incomunicación, la soledad y el aislamiento que vivimos en la tan cacareada era de las comunicaciones. Dentro de poco nuestras cuerdas vocales se secarán por falta de uso y, en compensación, nuestros pulgares se volverán monstruosos.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos resulta tan cómodo expresarnos a través de las redes, y en ocasiones tan difícil en directo...

      Saludos, Miguel!!

      Elimina
  2. M'encanta l'enquadrament la llum, la composició i els detalls com el sortidor o la gent que passa.
    Una abraçada Oriol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep! La llum baixa de darrera hora de la tarda dóna moltes possibilitats :)

      Salut!

      Elimina
  3. Certament el títol reflexa la teva observació de l'escena, però a mi la mirada s'en va més enllà, tot aquest ambient i moviment que observo juntament amb els dos homes que estan sentats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi penso, quan poso un títol, fins a quin punt no estic condicionant la lectura de la foto... A mi l'escena em va suggerir el títol que hi vaig posar, però és cert que ben bé hauria pogut posar l'accent en el contrast entre els que veuen passar la vida i tot el moviment que els envolta.

      Gràcies, Ramon!

      Elimina
  4. Tan lejos, tan cerca.

    Genial (aplausos)

    Buen finde, Oriol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... cosas de nuestros tiempos...

      Gracias, Enrique!
      Feliz finde!

      Elimina
  5. És que més lluny no podien estar...

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... Cadascú, còmodament instal·lat a la seva zona de comfort...

      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...