8 de març 2016

Jardins Artigas / Artigas' Garden

El 1905, Antoni Gaudí es va traslladar per una temporada a La Pobla de Lillet. Poc abans, Eusebi Güell havia inaugurat a Castellar de n'Hug, al paratge del Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Portland de Catalunya, que es va conèixer amb el nom d'Asland. El combustible de la fàbrica eren carbons de la Serra del Catllaràs, i precisament la tasca encarregada a l'arquitecte va ser la construcció d'una edificació per als treballadors i enginyers de les mines.

Durant la seva estada a la zona, Antoni Gaudí es va allotjar a la casa d'en Joan Artigas, que era propietari d'una fàbrica tèxtil a La Pobla. Com a mostra d'agraïment per haver-lo allotjat durant aquell temps, Gaudí va obsequiar els Artigas amb el disseny d'un jardí que es construiria, entre 1905 i 1906, entre la casa i la fàbrica, a banda i banda del riu Llobregat.

El jardí parteix d'un projecte semblant al que en aquells moments realitzava a Barcelona, el Parc Güell, i fins i tot hi va enviar alguns dels treballadors que hi havien treballat. És un jardí on la pedra, l'aigua, la vegetació i la topografia, difícils de diferenciar el alguns llocs,  es mesclen tot proposant un passeig que passa per fonts, glorietes, ponts i grutes.

Vam arribar allà prou aviat al matí. Prou aviat per veure com el sol, encara no massa amunt, projectava ombres sobre algunes parts del jardí. mentre que en d'altres parts, parets de pedra, vegetació i construccions, tot mesclat, semblava que emergia de la foscor.

Això és el que vaig veure. Espero que us agradi!

-----

In 1905, Antoni Gaudí moved for a season to La Pobla de Lillet. A few years before that, Eusebi Güell opened in el Clot del Moro (Castellar de n'Hug) the first Portland cement plant in Catalonia, known as Asland. The factory was fueled by coal coming from the Serra del Catllaràs, and the job entrusted to the architect was the construction of a building to be inhabited by the workers and engineers of the coal mines.

Gaudí was housed, along his stay in La Pobla, at the home of Joan Artigas, who was the owner of a textile factory. As a sign of gratitude for this, Gaudí gave away to Artigas the design of a garden that was built between 1905 and 1906 in the area between his house and the factory, on both sides of the Llobregat river.

The design of the garden is based on a similar project that he was carrying out in Barcelona at that time, the Parc Guell, and he even sent to La Pobla some of the workers that had been working with him in Barcelona. In this garden, the rocks, the water, the vegetation and the topography, which are difficult to differentiate in some places, are blended to propose a walk that involves fountains, gazebos, bridges and caves.

We arrived there early in the morning. Early enough to see the sun rising between the nearby mountains. At that time, dense shadows were projected against some areas of the garden, while in other parts stone walls, plants and structures seemed to emerge from the darkness.

This is what I saw. Hope you like it!










14 comentaris:

  1. Molt interessant!!

    No coneixia aquest indret ni la seva història, realment la semblança amb el Park Güell és ben notòria, magnífic reportatge en un blanc i negre que resalta les formes, textures i volums de les construccions.

    Una abraçada i gràcies per compartir-ho :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig conèixer gairebé per casualitat, durant un cap de setmana a La Pobla. Va ser un gran descobriment! Les textures de les roques i de les construccions, el relleu i la forma com jugava amb la llum em van agradar molt, i d'aquí l'ús del blanc i negre, que em va semblar que potenciava aquesta visió.

      Gràcies a tu, Minimal!

      Elimina

  2. Gaudí en estado puro. Todo me recuerda al Parque Güell.
    No conozco el lugar y seguro que sería una interesante visita. Las fotos así lo insinúan y me gustan pero...
    en cuanto a que el post es casi un reportaje gráfico del lugar, tal vez el color hubiera sido más interesante, pudiendo ser la segundo el ejemplo de tu esmerado blanco y negro.
    Ya sabes, es solo una opinión.

    Un abrazo Josep

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una gozada de paseo, donde lo natural y lo construido resultan, a veces, dificiles de diferenciar.

      Dudé bastante sobre si color o blanco y negro... Probablemente para un reportaje, con una finalidad descriptiva, hubiera presentado las fotos en color. Vemos en color, y todos nos hacemos una idea más aproximada de un lugar --o eso creemos-- cuando vemos las fotos en color. Sin embargo, pensé en esta entrada al blog más bien como en una colección de imágenes de lo que más me impresionó cuando visité el lugar, que fue la mezcla de texturas y formas de lo construído con lo natural y, en segundo lugar, la forma como los volúmenes interaccionaban con la luz del sol asomando por las montañas cercanas. Por ello me decidí, finalmente, por el blanco y negro. Quizá por esta idea de intentar mostrar más bien mi impresión de lo visto, que de describir lo visto. Tomando la palabra que has usado en tu comentario, supongo que pretendía más insinuar que describir...

      Te agradezco mucho, sin embargo, el comentario. A veces estamos tan acostumbrados a nuestras imágenes que no nos planteamos otras opciones, o ver en lo que éstas puedan fallar...

      Abrazos

      Elimina
  3. Quin bon resultat que n'has tret amb el B/N. Aquests jardins son fantàstics i la combinació de les formes amb la llum, genial!
    Una abraçada Oriol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan les textures i les formes són les protagonistes me'n surto millor amb blanc i negre :)

      Gràcies, Josep!

      Elimina
  4. Muy interesante, al verlas no he podido por menos que recordar al Parque Güell con el que tiene similitudes. Los contrastes entre luces y sombras son magníficos, aunque en la primera de ellas creo que se podría recuperar un poquitín más de detalle en las sombras.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. No lo vas a creer, pero oscureciendo la porción inferior de esa primera foto me acordé de ti. Pensé en aquella fotografía de la plegaria, en la que me sugeriste recuperar detalle en las fuertes luces, y pensé que probablemente te parecería ésta algo oscura.

      Pero esas ramitas emergiendo de la oscuridad, igual que el pueste, a solo unos metros, fueron una tentación irresistible :)

      Gracias, Miguel!

      Elimina
  5. Gracias por el magnifico texto del principio.
    Las fotos son una delicia y no solo por lo que muestran sino por cómo lo has sabido mostrar tu a través de la cámara. Blancos y negros de lijo. Muy buenas a la hora de ver los encuadres. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas graciasm Luís!

      No suelo acompañar a las fotos con texto, para no influir en su lectura más allá de lo que ya hace el título. Pero tengo que decirte que tu magnífico reportaje sobre Las Menas me enseño que se puede aportar información complementaria a lo mostrado en las fotos, y que ello puede mejorar el conjunto. Y así lo he imtentado.

      Por lo demás, lo que más me llamó la atención del lugar fue el juego entre texturas, luces y formas, y eso es lo que he pretendido mostrar, con mis habilidades de aprendiz...

      Abrazos, Luís!

      Elimina
  6. Como dice Ñoco, recuerda al trabajo del Parque Güell de Barcelona, será un anticipo. En cualquier caso, siempre es agradable contemplar la obra de este genio y con tus fotos en blanco y negro, todavía destacan más los volumenes con los juegos de luces y sombras.

    Gracias por compartirlo, Oriol.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que la construcción de estos jardines y del parque Güell fueron más o menos simultáneos, aunque los de estas fotos son sensiblemente más pequeños... quizá por ello más acogedores.

      Gracias por comentarlo, Enrique!

      Elimina
  7. Vaig visitar-lo fa uns anys i em va semblar molt al·lucinant, i el que menys esperes es trobar-te amb un parc gaudinià a la Pobla. Es un encert que ho hagis presentat en BN, ja que el lloc té certa dificultat per a ser fotografiat, la profusió de ombres i llums tan intenses són complexes de gestionar, i les perspectives crec recordar que eren complexes tot queda com una mica "apinyat". Ho has fet força be com demostres en aquest reportatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és cert, que tot sembla una mica atapeït, allà. I entre això i que el jardí ressegueix el barranc, les formes se superposen les unes a les altres. Això, i la textura de la pedra treballada, és el que em va fer decidir pel b&n. Vaig creure que una mica de simplificació ajudaria...

      Moltes gràcies, Ramon!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...